Chapter 1El full en blanc

La Núria va deixar la pila de carpetes a la vora de la taula i s'hi va quedar dreta, amb els braços creuats. —Josep, els de la gestoria volen els papers abans de la una. En Josep va aixecar els ulls de la pantalla sense cap pressa. —Els tindran —va dir. —Fa tres dies que els tens. —Doncs avui els tindran. Ella va sospirar i se'n va anar cap al seu racó, on la fotocopiadora feia aquell xiulet intermitent que ja ningú no sentia. En Josep va tornar a mirar la pantalla. El bolígraf, entre els seus dits, feia clic, clic, clic. Vint-i-dos anys. Hi havia entrat amb vint-i-dos anys i encara omplia les mateixes caselles amb els mateixos números, dimecres rere dimecres. A les onze va agafar un full en blanc i, per primera vegada, no hi va escriure cap xifra. El va plegar en dos i va trucar a la porta de l'Oriol. —Digues. —Ho deixo. L'Oriol va alçar el cap per damunt de les ulleres. —Com que ho deixo? —Que plego. Vint-i-dos anys i prou. —Si és pels diners, en podem parlar. —No és pels diners. —Llavors per què? En Josep va mirar el rellotge de paret, el de sempre, endarrerit set minuts. Ningú no el corregia mai. —Perquè vull fer una cosa amb les mans —va dir. L'Oriol va signar el full sense dir res més. Quan en Josep va sortir del despatx, la Núria el va aturar a la porta, amb una carpeta contra el pit. —He sentit que te'n vas de debò. —Sí. —I què faràs? —Trencar fusta. Ella va riure. En Josep va somriure també i no la va corregir. A casa, el garatge feia olor de pols i d'oli. La destral del iaio penjava d'un clau, amb el mànec de freixe polit per quaranta mans. A la paret del fons hi havia tres taulons de pi clavats de pressa i un cercle de guix blanc al mig. En Josep va agafar la destral amb les dues mans, va alçar els braços, va respirar i la va llançar. La fulla va girar una volta i mitja i es va clavar al tauló amb un esclafit. La fusta es va esquerdar de dalt a baix. Li tremolaven les mans. Va anar a buscar la destral, la va arrencar de la fusta i va tornar a posar-se davant del cercle. Aquella nit no la va penjar al clau. La va deixar damunt del banc, a mà, i va apagar el llum. Demà hi tornaria. Amb les mans encara tremoloses, però hi tornaria.